Goteras del vecino de arriba

Goteres del veí de dalt

Fa més de quatre-cents anys un esclau va trobar a Panamà una perla que el tretze de desembre de 2011 es va subhastar per, ni més ni menys que, nou milions d’euros. Parlem de l’anomenada Perla Pelegrina. Va ser descoberta a l’arxipèlag de les perles al segle XVI i va passar a mans del rei Felip II d’Espanya. La seva història és apassionant.

Van poder lluir-reines com Margarida d’Àustria, Isabel de Borbó o Maria Lluïsa de Parma. París i Nova York són alguns dels llocs que aquesta perla va visitar fins a caure en mans de l’actriu Liz Taylor qui la va lluir en pel·lícules com «Ana dels mil dies» (1969) o en el musical «Dolç Viena» (1977). Molt podríem parlar d’aquesta perla (com el robatori de la mateixa per part de José Bonaparte) però ens centrarem la seva original forma. Com es pot veure en molts dels quadres del museu del Prado en què surt retratada la seva forma era d’una gota d’aigua perfecta. Una gota d’aigua gran i cara. Molt més cara que la que tenim a casa per les goteres del veí de dalt. Perquè, siguem sincers, les goteres del veí de dalt com a molt poden fer que nosaltres ens gastem els diners … però per eliminar-les. Nosaltres, o l’assegurança que haurà d’encarregar de cercar a una empresa experta en impermeabilitzacions per reparar aquestes goteres del veí de dalt que, em jugo el que vulgueu, no podríeu vendre per nou milions d’euros. Ni tan sols per dos.

Segurament qui comprés la Perla Pelegrina no tingui pensat desfer-se’n (o almenys no amb la rapidesa amb la qual nosaltres volem desfer-nos de les goteres al sostre), sobretot per la història que hi ha darrere. Si teniu l’oportunitat de llegir la seva història (si és que us agrada la història) aquí us deixo un enllaç perquè gaudiu dels seus viatges.